Els teus fills estan a la recerca d’una nova identitat.
L’adolescència és una etapa de la vida que es caracteritza, precisament, per ser un moment de cerca activa d’una identitat que ens defineixi.
Els nostres fills i filles són com són, no com nosaltres volem que siguin. Els nostres alumnes també són com són, no com a nosaltres ens aniria bé que fossin. Els nostres jugadors i esportistes són com són, no com fora ideal que fossin per l’equip.
Podríem seguir i seguir, però realment són com són?
Amb la tornada a la rutina cal posar una mica d’il·lusió
De vegades no podem canviar la nostra realitat i l’hem d’acceptar, però de vegades, un canvi a millor és a les nostres mans.
Fa temps vaig llegir que la veritable saviesa consistia a poder discernir allò que es pot canviar d’allò que només es pot acceptar. De fet, em va agradar tant aquella reflexió que vaig dedicar-hi tot un llibre.
A mesura que els nostres fills creixen el nostre vincle dependent ha d’anar moderant-se
Sovint s’estableixen relacions de dependència a la família que perjudiquen el correcte desenvolupament del fill i el benestar emocional dels pares
Hi ha molta confusió sobre el terme apego, com acostuma a passar amb termes d’origen psicològic. Per “apego” entenem un estat emocional de dependència d’un objecte, situació o persona.
El final de l'escola no significa el final de les rutines
Les rutines tenen un paper fonamental en el desenvolupament dels fills. Durant el curs escolar les tenim molt clares, però què passa quan arriben les vacances?
Quan parlo de pantalles m’agrada diferenciar entre ús, abús i dependència. De fet, el problema no són ni les pantalles ni les xarxes socials, sinó l’ús que en fem, tant pel temps d’ús, com pels continguts als què accedim, les conclusions o aprenentatges que traiem del que veiem, pel què estem deixant de fer i per l’efecte distractor que tenen.
Els nostres nens ja no són els nostres nens. Tot canvia i això és bo, però de vegades ens costa adaptar-nos a una nova realitat: que els nostres nens ara són els nostres joves.
Vivim massa pendents del valor que ens donen altres persones
Que no et valori una persona en concret o un grup no implica que no tinguis valor
Ser algú a la vida. Tenir èxit. Ser valorat... Però què és l’èxit? Serem quelcom a la vida? Com valorem si som algú? I els nostres fills? Tindran èxit a la vida?
Això de ser algú a la vida és quelcom que tothom ha pensat en algun moment o altre, però molt especialment en dues etapes: l’adolescència i la maduresa.
De relacions socials n’hi ha de molts tipus. D’una banda, començarem a classificar-les en funció de si les podem triar o no. Un tria els amics, la parella i poca cosa més. La resta de persones amb qui ens relacionem solen venir imposades o són circumstancials. Per exemple la família, toca la que toca, de la mateixa manera que els veïns i els companys de feina.
Comú
Tràmits
Esports
Turisme
Cultura
