- Quina merda més merdosa.
- Què passa, tia?
- Que es una merda.
- Però què passa Meri?
- Que tot és una merda.
- Tia, què tens?
- Doncs que el Marc m’ha dit que sóc lletja.
- Tia passa del Marc.
- Sóc lletja?
- Però per què li fas cas?
- Què més és?
- Però sóc lletja o no sóc lletja?
- La meva padrina diria que estàs de bon veure.
- Què vol dir això?
- Doncs que ets mona.
- Però sóc mona o sóc guapa?
- És que és igual.
- Mira, Meri, no pots fer cas a tot el que et diuen. Potser per al Marc ets lletja però per altres persones ets molt guapa.
- Per mi ets guapa.
- Al Ramón li mola la Meri.
- Calla idiota, només dic que la trobo guapa, això no vol dir que m’agradi.
- Però si la trobes guapa segur que t’agrada. Jo trobo bonica la moto del Genís i m’agrada.
- Però no és el mateix.
- Doncs mira, Meri, jo et trobo molt guapa i passo del que digui la penya.
- T’agrada la Meri? Què ets lesbiana Anna?
- Doncs diria que no, però tornant al que és important, a mi em mola la Meri.
- Anna a mi em mola com passes de tot.
- Va Meri no et posis tonta.
- Sí, es veritat la Meri passa de tot.
- No, no passo de tot però és que no tot és important ni mereix la meva atenció.
- Així només passes d’algunes coses.
- Doncs sí.
- Tia, jo vull ser com tu. Com ho has fet?
- Doncs no ho sé, però per mi no tot el que veig o sento o em diuen té importància. De vegades la gent s’equivoca, de vegades només opinen i això ho vaig llegir en un llibre fa molt de temps, que una opinió no és un fet.
- No, tia, una opinió és un fet.
- Que no... Tu pots opinar que no t’agrada la verdura però això no vol dir que no sigui bona o que no estigui ben cuinada.
- Tia, sembles la meva mare.
- Tu pots pensar que la Meri és lletja o guapa i pensis el que pensis serà la teva opinió, però això no vol dir que una altra persona no la trobi guapa o més lletja fins i tot. El fet, de fet, és que no importa com ets ja que sempre hi haurà algú a qui li molis i algú que et hategi
- Però a veure, sóc guapa o no?
- Mira, Meri, és irrellevant, no importa. Pots agradar-li a molta gent i pots no agradar-li a molta gent independentment de com siguis. De fet per això mateix, perquè cadascú té dret a opinar tu tens el dret d’ignorar.
- Això, això...
- Això és el que tu fas Anna, ignorar.
- Però no ignoro tot. De la mateixa manera no puc fer cas al que qualsevol pavo o pava pugui dir. De fet que una persona digui una cosa no vol dir que tingui raó.
- Sí mira a tota la penya que diu que la terra és plana.
- Tio, t’has passat que el tiet de la Maria ho pensa.
- I que pensi el que vulgui que això no vol dir que tingui raó.
- Anna, tu també em moles.
- És que som molones, tia.
- Mira doncs ja ho tinc clar, he d’ignorar més.
- Jo ignoro moltes coses. Quan volen ofendre’m, quan critiquen com vaig vestida, quan parlen de mi, també quan em fan la pilota o quan m’expliquen coses d’altres persones.
- Jo ignoro el profe de mates.
- No siguis burru, això no és ignorar, això és passar.
- Què no és el mateix?
- Però a mates has d’estar atent.
- Però ignoro al profe quan es fot amb nosaltres.
- Mira això no està malament. Està amargat.
- Sí i per això es fot amb nosaltres.
- No sé si es que volia ser matemàtic de la NASA o què, però està d’un amargat que flipes
- Doncs mira, això és un exemple d’ignorar...
- Tu a lo teu...
- Exacte...