Cap del Carrer d’Andorra la Vella.
Cantautor barceloní, es descriu ell mateix de la manera següent: «humà contemporani-contradictori com qui més, transito pel cel igual que pel fang. Vaig aprendre a fer cançons per gust i com a teràpia musical en l’intent de curació contra la bogeria de la vida i l’home modern, però, sobretot, perquè em va donar la gana. Canto per amor a l’art i a les dones, però menjo per amor a la meva panxa. Tot té un sentit sense sentit. Jo el trobo i el torno a perdre, i així serà fins el dia que la palmi».