-Ei, penya xunga, estic molt ratllat.
-Per què?
-Què tens?
-No et ratllis, pavo.
-El meu pare que m’ha dit que he de ser algú a la vida.
-Normal, els pares es flipen.
-Ja ets algú, pringui.
-I què vol dir això de ser algú a la vida?
-Doncs que sigui un home de profit.
-De profit o aprofitat?
-Vinga, no feu broma que estic molt ratllat.
-Ser un home de profit vol dir que has guanyar molta pasta.
-I tenir una casa gran.
-I una casa a la platja.
-I un cotxe guapo.
-I una moto.
-I fills.
-No, fills no.
-Escolta, Joan, tinc una idea!
-Ja està la nerd del grup.
-Calla, idiota.
-Deixeu parlar a la Meri.
-Per què no fas un story?
-Sí, home, i què poso?
-Doncs fas una enquesta i demanes a la penya què creu que és ser una persona de profit a la vida.
-Vale.
-Estàs flipada.
-No, tio! Que faci el que vulgui.
-Vinga, que la poso.
-Mira, Marc, t’envio un link a un article.
-Però tia, Meri, quina ràbia fas.
-Mira, pavo, no el miris.

 

En Marc va començar a llegir l’article que li havia passat la Meri. Al Marc li agradava molt la Meri, ella sí que era algú a la vida. Tan segura, passant de tot, tan a la seva, sense importar-li anar a la moda, o tenir aquells texans tan trencats, sempre a la seva bola, tan independent.

 

En Marc va llegir l’article atentament. “Per ser algú a la vida has de descobrir el teu valor” Ostres, com sé quin és el meu valor? Va pensar. Mira, faré una pregunta a l’Insta. En Marc no sabia què volia ser, però tenia clar que volia ser admirat, algú important, algú famós. Li van venir ganes de parlar amb la Meri.

 

-Meri, estàs desperta?
-Sí, Marc, estic mirant una sèrie
-Tia com ets tan així?
-Què vols dir?
-Que passes de tot!
-Apaaaa. No passo de tot, només del que diu la gent.
-I com ho fas?
-M’ho diu el meu padrí cada cop que el veig.
-Si? Què et diu?
-Que sigui jo mateixa i que passi del que em diu la penya.
-Quin padrí més modern.
-Sí, mola molt. Diu que potser aquí no em valoren però que això no vol dir que no tingui valor i que la gent viu massa pendent del valor i el reconeixement que li donen altres persones, i que això és una trampa.
-Però és que no sé com sóc jo.
-Jo tampoc, vaig fent, vaig explorant.
-Però si tu ets una tia supermolona.
-Doncs jo em veig una tia molt normal. No soc de les popus.
-Però, veus, no ets de les popus però ets molt molona.
-Això és el que estem parlant, no tothom valora el mateix i que un grup no et valori no vol dir que no tinguis valor. Marc, vols venir un dia a casa del padrí?
-Ostres, què pensarà?
-Res, tonto, que ets un amic.
-I què he de fer?
-Res, ser tal com ets. El meu padrí és molt molón. Segur que li agrades.
-I si pensa que soc raro...
-No ho pensarà, pero si ho pensés t’hauria de ser igual. Com ell sempre diu, no és el mateix una opinió que un fet. La gent pot pensar el que vulgui, però això no vol dir que tingui raó.
-D’acord! Quan hi anem?
-Dissabte a la tarda.
-Li puc fer un #BeRealChallenge?
-Mola. Demana-li!